El Temps L’Alternative

– Qui forma part de la candidatura de l’Alternative? D’on sorgeix la necessitat de sumar forces?

Històricament l’esquerra a Perpinyà ha estat dividida en diverses candidatures, un fet que sempre ha restat força. D’altra banda, la ciutat és un dels objectius de l’extrema dreta a nivell estatal. Aquest risc penso que ha estat clau per a entendre aquesta necessitat. Però també el llarg mandat de més de 50 anys de la «dinastia Alduy» amb Alduy pare, Alduy fill i l’actual batlle, Jean-Marc Pujol. Recuperar Perpinyà és urgent, i amb aquest objectius l’Alternative ! neix de la suma d’un projecte municipalista anomenat Nou-s Perpinyà i de diversos partits (Parti Communiste Français, Nouveau Parti Anticapitaliste, La France Insoumise, Géneration S, Esquerra Republicana de Catalunya Nord) que decideixen bastir una candidatura ciutadana que tingui com a cares visibles persones sense carnet.

– Com ha estat el procés de creació de la candidatura? Es tracta només d’una coalició?

Han estat mesos de treball per separat dels diferents actors per acabar convergint en una candidatura que no és una coalició, sinó una llista ciutadana que rep el suport i la participació dels partits que, al seu torn, també aporten candidats. S’ha establert una coordinació on participen representants de cada partit però sobretot, una majoria de persones sense carnet.

– Dins del vostre grup hi ha partits força jacobins, com la França Insubmissa i d’altres d’independentistes. Com heu acordat abordar la qüestió nacional?

La qüestió nacional no és un tema que s’hagi plantejat des d’una òptica municipalista. La idea és reconstruir la identitat de la ciutat per donar-li una visió comuna. Evidentment tenim clar que la identitat catalana té un pes històric i actual important que ens ha de servir per ser més oberts a incloure les identitats múltiples que conviuen a la ciutat i que, en l’actualitat, estan totes invisibilitzades darrere una cortina monocrom.

-És correcte considerar-vos una candidatura d’esquerres i catalanista?

Sí, ens definim com una candidatura d’esquerres. L’etiqueta «catalanista» no ens correspon per la diversitat del projecte, però com ja he dit tant la llengua com la cultura catalanes són al nostre programa. També pensem que és imprescindible explicitar i fer viure més el vincle amb el sud.

-També són dins de la formació persones implicades amb les armilles grogues, us feu vostres les seves reivindicacions?

Alguns Armilles Grogues es reconeixen en la nostra dinàmica oberta, horitzontal i democràtica: el nostre funcionament els dóna confiança en la sinceritat de la proposta. Elles i ells participen o tenen simpatia per nosaltres. Destacaria, sobretot, que duem al programa el «RIC» (Referèndum d’Iniciativa Ciutadana), una de les principals propostes de les Armilles Grogues. Es tracta de donar la possibilitat als habitants d’impulsar un referèndum sobre una qüestió proposada presentant un nombre de signatures que l’avalin.

– Quines expectatives teniu de cara a les eleccions de març?

Fa sis anys que no hi ha esquerra al Consell Municipal…el nostre objectiu és crear una dinàmica al voltant del nostre projecte, arribar en la millor posició possible a la segona volta i poder oferir una opció guanyadora contra l’extrema dreta i la dreta extrema.

– Us veieu amb opcions d’accedir a l’alcaldia de Perpinya?

El sistema electoral francès en dues voltes dificulta molt que candidatures que no siguin la més votada participin al govern. Per tant, el que esperem és condicionar des de dins i des de fora, les polítiques que es puguin realitzar a la ciutat durant els propers 6 anys.

– Com és que no heu sumat amb els verds? Segons les enquestes, d’anar junts serieu primer força pràcticament…

Els Verds han conformat una llista basada en noms propis de persones ja elegides en altres administracions com la Regió. A més, ho han fet en coalició amb el PS. No han volgut entrar a la nostra dinàmica assembleària i deixar enrere el personalisme, com ho han fet els partits que són a l’Alternative.

– Perpinyà i la Catalunya Nord formen part d’una de les zones més empobrides de l’Estat francès. Quins plans tenen per dinamitzar l’economia de la ciutat?

Malauradament la dinàmica actual fa que els ajuntaments perdin capacitat econòmica amb la supressió d’impostos locals que es recentralitzen (taxe d’habitation). Som perfectament conscients que la pobresa és un dels principals problemes de la ciutat, i per això en el programa hem intentat abordar solucions pràctiques que pensem que són essencials per a la població. Algunes no les podrem implementar sols, com a municipi, però sí que les podem proposar i treballar per a fer-les realitat: tarifes socials més justes pels serveis públics (menjadors escolars, piscina…), la gratuïtat del transport públic com a objectiu però sobretot una veritable oferta de transport per poder trobar feina i anar-hi, en una ciutat on el 25% de llars no té cotxe, per exemple. Donarem suport als habitants per poder exercir els seus drets i tindrem una política d’habitatge ambiciosa. A més, estudiarem la possibilitat d’una renda mínima garantida (Revenu Universel) que complementi les altres ajudes. Cal restablir el poder adquisitiu de la població i sobretot garantir que tothom pot accedir fàcilment al conjunt de serveis públics.

– El barri vell de la ciutat viu entre la pinça de la degradació d’algunes zones i el risc de gentrificació. Com encarareu aquesta situació si sou a govern?

Comprenc el que dius, però ara per ara som lluny del risc de gentrificació! Volem recuperar el projecte de renovació del centre històric, sense demagògia però amb la participació dels habitants en un projecte global, urbà però també social, educatiu i al voltant de la formació i el treball. Els habitants actuals han de ser allotjats dignament, cal acompanyar millor aquells que són propietaris per a poder fer obres de renovació i exercir polítiques públiques per a reinstal·lar habitants en un centre històric que es buida. Militem per un control públic de la situació. Actualment el projecte consisteix en confiar la transformació del barri al sector privat i aquest, és clar, no és el nostre projecte.

– Quines polítiques dureu a terme en la qüestió habitacional?

Volem accelerar la renovació dels grans (i vells) edificis d’habitatge social; acompanyar els propietaris per a desenvolupar la renovació energètica amb una agència local de l’energia i establir un permís per a poder llogar un pis en tant que propietari, de manera que ens permeti lluitar contra l’habitatge insalubre. Cal remarcar que a Perpinyà no tenim la problemàtica que poden tenir ciutats com París o Barcelona: aquí la ciutat es buida, no hi ha pressió immobiliària.

– Quin paper ha de tenir Perpinyà en l’acollida de migrats i persones refugiades?

Ens inscriurem a la xarxa de ciutats d’acollida. Posarem a disposició de les associacions solidàries locals dignes per a poder realitzar la seva feina en condicions òptimes: acollida, orientació a les migrants… Treballarem amb el Departament, competent pel que fa als menors, per una acollida molt més digna que l’actual. D’una manera general, l’acollida i l’escolta de les persones en gran dificultat, víctimes de violència, etc. serà una de les nostres preocupacions.

– S’està gestionant correctament l’inclusió d’aquests col·lectius dins la ciutat?

No gens. La ciutat no els vol acollir i impedeix que d’altres institucions com el Departament ho facin. Tanquen els ulls en relació a això i afortunadament tenim una xarxa associativa i militant que fa el que no fa la institució.

– Hi ha algun acord preelectoral entre les forces polítiques de Perpinyà per fer, si fos necessari, un front antifeixista contra el Rassemblement national? Veieu amb preocupació que pugui aconseguir l’alcaldia?

No treballem amb lògiques d’acords preelectorals tancats prèviament. La nostra és una dinàmica assembleària i donem molta importància al mètode de presa de decisions. Pensem que cal fer barratge al RN a la primera volta confrontant-los políticament. El nostre paper en una hipotètica segona volta el decidirem de manera assembleària. Evidentment ens preocupa que pugui aconseguir l’alcaldia i per això centrem el nostre programa en el combat contra la pobresa i en reteixir el vincle social, que actualment està molt degradat i suposa un viver de vots per a les opcions més reaccionàries.

– Pel que fa a la qüestió lingüística, quines polítiques tenen previstes promoure si governen en relació a la promoció de la llengua catalana dins la ciutat, per exemple, en l’àmbit de l’oferta formativa…

Entenem que la llengua catalana forma part del patrimoni de la ciutat i que revitalitzar-la a la ciutat és molt important. A més, és un element potent en la mesura que és una obertura cap a Catalunya Sud en un territori de frontera com el nostre. Per tant, cal garantir l’oferta de català a totes les escoles primàries (que són les úniques que depenen al 100% de l’Ajuntament) i vetllar per la continuïtat posterior al col·legi (a partir d’11 anys). Però també som conscients que l’escola sola no és suficient. Cal que la ciutat utilitzi el català tant a través dels seus treballadors com de les seves publicacions. I cal que esdevingui una llengua útil.

– Què en pensa de la possibilitat que Carles Puigdemont pugui situar una de les seves bases d’operacions a Perpinyà els propers mesos?

A nosaltres ens sembla que la llibertat dels presos polítics i el retorn de tots els exiliats hauria de ser un fet. Que Carles Puigdemont exerceixi els seus drets com a eurodiputat venint a Perpinyà ens sembla molt bé. Que s’aprofiti aquest acte per a fer campanya electoral a la ciutat ja és una altra cosa…

Laisser un commentaire

Votre adresse de messagerie ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *